BABEL Música: Garri Lletra: Ismael Carretero M'ha dit el vent que enllà les pedres canta el riu un mantra solitari de records i llunes. Escolte el riu i sent la pluja caure a la muntanya on brolla el pare Ganges. Hauré d'emprendre el salt més lluny d'aquest país i beure l'aigua viva de les fonts més pures. Quin llarg camí fins abastir Babel de pedres i cudols, de fam i planys. M'emporte de viatge un màstil i sis cordes, Babel m'espera i amb un pas comence senda. serà el meu cos un mapa per etapes i a la mirada portaré oracions. M'ha dit el cel que un monstre absurd es menja la torre i a la nit les gents es toquen i parlen entre si. La llengua es gasta per besar i cada dia desdejunen gaudi. desdejunen gaudi. Deserts socarrimats d'arena calda i tempestats al cor em traçaran la senda: Em sobren mans i cor per construir la torre més universal de totes. Quin llarg camí fins abastir Babel de pedres i cudols, de fam i planys. Enllà Babel s'escampa el món i sé que en mi vindran les pedres de la torre. No em cal la llengua, ni tampoc els ulls; m'emporte un riu de sensacions i d'homes. Quin llarg camí fins abastir Babel de pedres i cudols, de fam i planys. M'emporte de viatge un màstil i sis cordes, Babel m'espera i amb un pas comence senda. serà el meu cos un mapa per etapes i a la mirada portaré oracions.